Què són les Malalties Vectorials?

2018-10-16

Les Malalties Vectorials són aquelles produïdes per una gran varietat d'agents infecciosos (bacteris, virus i paràsits) que es transmeten per mitjà d'insectes que actuen com a transmissors o com a part del cicle vital de l'agent. Entre ells tenim les paparres (que no són insectes sinò artròpodes), polls, puces i dípters (mosquits, flebòtoms i mosques).

Aquest tipus de malalties són molt importants perquè:

  • Poden ser molt patògens.
  • La transmissió és impredictible.
  • El diagnòstic i control són difícils.
  • Els símptomes són molt diversos i solen desenvolupar-se després d'un llarg període d'incubació. Significa que pot arribar a passar molt temps des que l'animal pateix la picada fins que apareixen els primers símptomes. Se'ns oblida que el gos va tenir paparres l'estiu passat o que vam estar de vacances en una zona amb molts mosquits, per exemple.
  • Els símptomes no són específics, poden recordar-nos a multitud d'altres patologies.
  • Els animals poden actuar com a reservoris, és a dir, no pateixen la malaltia però tenen l'agent patològic al seu interior, de manera que poden actuar com a focus d'infecció per a altres animals.
  • Algunes d'aquestes malalties són Zoonosis, és a dir, poden transmetre als humans, com la Leishmaniosi, Dirofilariosis, Borreliosis, Ricketsiosis i Bartonellosis.

La situació epidemiològica a Europa es veu influenciada per:

  • Els canvis climàtics i ecològics.
  • La normativa regional i nacional en el maneig de gossos i gats abandonats.
  • L'augment de desplaçaments dels animals de companyia.

Avui dia a Europa tenim una sèrie de malalties que s'anomenen emergents, bé per l'augment de la importació d'animals infectats, bé perquè els vectors es desplacen i s'estableixen en zones que anteriorment no eren endèmiques, és a dir, no presentaven casos de aquestes malalties.

Exemple: Gossos adoptats a Alemanya han fet que aparegui la leishmaniosi allà. Ha estat un repte per a la professió veterinària perquè no es trobava entre les malalties endèmiques (típiques) de la zona.

Una altra causa important de l'aparició d'aquestes malalties són els animals salvatges, que actuen com a reservoris.

Les malalties transmeses per vectors només es poden controlar de forma eficaç si coneixem els agents patògens i als seus vectors.

Consideracions sobre l'estat de salut de la mascota i tipus de vida

Els animals necessiten una cura individualitzat i adaptada a les seves necessitats:

Animal

L'edat i l'estat general de salut de l'animal són importants, així com la seva història clínica i la seva procedència. Algunes races o individus presenten una predisposició genètica a desenvolupar determinades malalties, com la Leishmaniosi.

Hi ha malalties concomitants (que apareixen al mateix temps) que poden predisposar o agreujar malalties transmeses per vectors (insuficiència cardíaca, limfoma, quimioteràpia, etc.).

Medi Ambient

Els gossos i gats que viuen en col·lectivitats o els animals que viuen a l'exterior tenen major risc d'adquirir malalties transmeses per vectors. El risc de transmissió també depèn de diverses condicions locals com el microclima i la topografia local.


Nutrició

Una nutrició inadequada afavoreix l'aparició de nombroses malalties, entre elles les de transmissió vectorial.

Lloc de Residència i Desplaçaments

Els animals que viuen o viatgen a una zona endèmica de certes malalties tenen més risc de patir-les. Exemples: 

  • Animals que van de vacances amb els seus amos. 
  • Canvis de residència. 
  • Viatges a exposicions canines i felines. 
  • Animals que passegen pel camp, etc.

ESCCAP (European Scientific Counsel Companion Animal Parasites)


Organització independent sense ànim de lucre amb l'objectiu de desenvolupar guies per al control i tractament de les infeccions per paràsits en animals de Companyia. Les guies es desenvolupen per protegir la salut de les mascotes, potenciar la seguretat del públic i preservar la unió entre mascotes i persones. L'objectiu és que els paràsits deixin de ser un problema per a mascotes i humans a Europa.


L'ESCCAP opina que:

  • Veterinaris i propietaris de mascotes han de prendre mesures per protegir els animals de companyia de les infeccions per paràsits.
  • Viatjar amb mascotes té el potencial de canviar situacions epidemiològiques amb l'exportació o importació d'espècies de paràsits no endèmiques. Les mascotes han de ser protegides dels riscos associats als viatges i les seves conseqüències.
  • Metges, veterinaris i propietaris haurien de treballar junts per reduir els riscos de transmissió zoonòtica de malalties parasitàries.


A Clínica Veterinària Borrell de Barcelona t'ajudem a protegir a la teva mascota contra els paràsits i les malalties vectorials mitjançant:

  • Les proves diagnòstiques adequades per determinar l'estat de l'animal respecte a les possibles malalties.
  • Informació sobre els riscos d'infecció i malaltia provocades pels diferents paràsits i les mesures de control.
  • Informació sobre els paràsits perquè puguis actuar de manera responsable respecte a la vida de la teva mascota i d'altres animals i persones de la comunitat.

VINE A VEURE'NS

O truca'ns al telèfon 931 882 679